Qui no té un dispositiu mòbil en els temps
que corren? Pràcticament tot el món porta a la butxaca un telèfon mòbil
tots el dies, més bo o més roí. Però no sols això. Els joves de hui en dia
viuen amb un dispositiu electrònic a les mans en qualsevol lloc on es troben,
ja siga una tauleta o un mòbil intel·ligent.
Molts docents encara rebutgen aquesta
realitat i es limiten a allunyar de l’aula una eina del món real. Perquè si
tots els xiquets tenen a casa un dispositiu mòbil connectat a Internet, per què
no aprofitar-ho com a instrument d’aprenentatge? Qui millor que el mestre per a
ensenyar tot l’abast d’un aparat que, en principi, només serveix per a jugar i
parlar amb amics?
Hem de prendre consciència de la realitat
dels nostres alumnes en creuar la reixa de camí a casa. De res ens serveix
mirar cap altre lloc o expulsar aquesta tecnologia en revolució de l’àmbit
escolar. Ja no sols com a un recurs que permetrà un aprenentatge en temps real
en qualsevol lloc on vaja l’alumne, sinó com un objectiu a assolir: l’educació
en noves tecnologies. Motivem als alumnes a que contemplen totes les
possibilitats didàctiques que els ofereix aquell menut dispositiu que agafen
quan arriben a casa.



