Molts de nosaltres, com a docents, estiguem "infectats" per l'ànsia de les noves tecnologies. Molts justifiquen mancances perquè no compten a l'aula els recursos tecnològics suficients per a poder fer un ensenyament de qualitat. No obstant això, quan tenim a la mà aquests recursos, continuem fent-los servir de la mateixa manera que ho faríem si no els tinguérem. D'aquesta manera, hem de plantejar-nos com els utilitzaríem si els tinguérem, abans si és possible de tindre'ls.
Les noves tecnologies poden portar-nos un enfocament nou, atractiu i diferent. Però, des de la meua opinió, no són substituts d'una metodologia adequada, sinó bons complements que poden marcar una diferència en l'aprenentatge de l'alumnat. No hem de pensar en les coses que no puguem fer sense elles, sinó com les podríem utilitzar per a millorar el procés d'ensenyament-aprenentatge.
Quan parlem de noves tecnologies hem de tindre en compte tots elements tecnològics dels quals podem aprofitar-nos per tal d'enriquir les nostres classes. Per exemple, una càmera fotogràfica pot constituir un element molt important a l'hora de tractar amb un alumne amb Trastorn Generalitzat del Desenvolupament, perquè podem fer-li un quadern amb fotografies de la seua rutina i de les persones que intervenen en ella. Normalment, no el tenim en compte si no és per a traure fotografies d'alguns events o en ocasions assenyalades, però és un instrument que podem utilitzar en l'aula ordinària.
Si tenim una metodologia efectiva, les noves tecnologies poden ser el punt de connexió amb l'alumnat com a element motivador, per a captar el seu interés i per a gaudir de molts recursos disponibles que ens farien l'ensenyament més complet i, potser, millor. D'altre costat, si no es pot comptar amb una metodologia que siga possible adaptar a les noves tecnologies o que no siga plenament efectiva, les noves tecnologies no hi serviran per a res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada